PREGONER/A:

Estimades Pota-blaves

benvolgudíssims pratencs,

en el temps de contarfaves

i sentir petar les dents

perquè fot un fred quepela,

apareix una candela

que il·lumina elcalendari,

just abans de la quaresma,

on se'ns permet perdrel'esma,

fer el ximplet,l'estrafolari,

el brètol i elcapsigrany.

Ja n'hi ha prou de fer elgandul,

no poseu cara de cul,

va collons, que és un copl'any!

Que ningú se senti vell,

deixeu sortir l'animal

que us brama des delbudell

que ja és aquí el Carnaval! (aplaudiments)

Prepareu-vos pel que arriba

que no tindrà parangó,

no és per la inflació nil'IVA

si no perquè al rei,senyor

dels avars i els cobejosos

se li fan els ullsvidriosos

de veure tot els que hi ha

al seu abast per robar

del butxacó del proïsme.

S'ha acabat tot altruisme!

Per inaugurar el regnat

del garrepa, l'agarrat,

el prohom delspoca-soltes,

és a dir, delrespectable, (assenyalanta públic)

faràun discurs cobejable

sa majestatCarnestoltes! (aplaudiments)

(Surtel rei)

REI:

Estimats precaritzats:

meuques i perdularis,

autònoms, kellys, becaris,

temporers i assalariats,

jo sóc el vostre calvari,

però el que us promet llibertat.

L'avarícia no és dolenta

això ho diu el que es lamenta

perquè mai no s'ha forrat.

És l'art de guanyar diners

possessions o privilegis,

influències i poder,

en resum, el que cobegis

i que no hagis heretat,

manipulant el mercat,

evitant que l'altre ho vegi

i el més xulo, tot plegat,

sense sentir que has pecat.

Totes les autoritats: Ohhhhh!

Notari:

'xò és boníssim majestat (traient el mòbil)

deixeu-me que ho retuitegi!

Rei:

Amb les set autoritats:

militar, notari, monja,

picolo, alcalde, mitrat

i madame de moral flonja

se us encetarà el desig,

l'avarícia, la fal·lera,

cobejareu per capritx

fins que us entri salivera.

Bisbe:

Això! Gresca, catxondeig

el que passa és que no em veig

'nant a fer l'esbojarrat

amb aquest abillament.

Notari:

Això penso jo igualment

anem massa carregats

entre andròmines i coses

no sabem què fer amb les bosses.

Rei:

No us preocupeu per res

deixeu aquí el que teniu

sortiu de festa i gaudiu

que ja us guardo jo els diners.

Bisbe: (animantals altres)

És una idea excel·lent!
Vinga penya, som-hi 'nem!

Madame: (aturant-los)

No vull pecar de novícia

però no és un pel arriscat

que deixem d'encarregat

just al rei de l'avarícia

de les nostres pertinences?

Guàrdia Civil:

Apa dona! però què etpenses?

Estàs feta un embolic,

os s'és vist que et robi un ric?

Els pobres són lo fotut!

que no els agrada la feina,

només volen penjar l'eina

i perviure dels ajuts.

Notari:

Tu guarda't bé dels humils

aquests si són delinqüents:

MENAs, putes, indigents,

fes cas del guàrdia civil.

Madame:

No n'esteu fent un grà massa?

Ningú és pobre de bongrat,

podria ser que el que passa

és que algú els hagi robat.

Tots menys la Madame:

Noooooo!

Madame: (dirigint-se alRei)

Un cop tens les mans ben plenes

'xò de voler més i més

abans em sembla un excés

que la virtut que ens esmenes...

Jo trobo que l'avidesa

no és atribut meritori.

La propietat, ben entesa,

és, de fet, un robatori.

Bisbe:

Robar a un pobre? Quina escena!
I això com diantreses fa? (riallessornegueres)

Rei:

Matant-los a treballar

per un salari de pena.

Tots menys la madame:

Ahhhhh!

Rei:

Això ho faig al Primer Món,
p'rò lo xulo és al Tercer:

Els hi vens quatre canons,

el que sigui menester

perquè es puguin fer la guerra

i mentre ells s'estan matant

tu els hi eixugues bé la terra

or, petroli, gas, coltan...

Això sí, per quedar bé,

els plantes una ONG.

Notari: (entusiasmat)

Fantàstic, inspirador,

fent del món un lloc millor!

Madame:

A mi em sembla que aquest rei

ens ha ben ensarronat

de la avarícia en fa llei

i ens diu que es llei de mercat.

Guàrdia Civil:

Tu ets una mica alarmista...

No seràs pas comunista?

Alcalde: (al Notari)

Tots volem ser milionaris,

oi que sí senyor notari?

Preguntem-li doncs al rei

com obrar per ser com ell.

Notari: (dirigint-se alRei)

Com, oh rei, podríem fer
per ser tan rics com vostè?
Aquí bé que ens esforcem,

construïm, especulem...

Madame:

Agafa't que venen corbes!

Rei:

Feu creure a tots, en essència,

que Déu és... la competència.

Alcalde:

I podrem sortir a la Forbes?

Rei:

De moment lleveu-vos d’hora

i penqueu tota la vida

fins que el cor us faci figa

amb el morrió ben tancat.

Sacrifici i obediència

no existeix cap altra ciència,

esllomeu-vos com a rucs

fins que sigueu vells xarucs.

I és probable que en'cabat

si em seguiu el receptari

us pugueu comprar un Ferrari

amb el que heu estalviat. (riu...)

Totsmenys Madame:

Així sigui majestat!

Madame: (marxant)

Jo en tinc prou, n'estic cansada...

Rei:

I he tingut una pensada!

Aquest delta fa basarda

carregueu-vos la Ricardaorts

carregueu-vosla Ricarda

i amplieu-me l'aeroport.

Alcalde:

Quina idea més potent!

follem-nos el medi ambient.

Notari:

Més turisme, més viruta,

seguirem el full de ruta,

portant guiris a grapats

fins que no ens quedi ciutat.

Bisbe:

Un arrosset al Raval,

a la platja a fer xup-xup,

casino i al puticlub,

en resum, bens culturals.

Rei: (apúblic)

I ara concloc l'al·legat

dient-vos: Poble del Prat,

ja prou de filantropia

cultiveu la roïnesa

retalleu tota despesa

i no doneu ni el bon dia.

Si algú us atansa la boina

escolteu-vos el dimoni,

no li doneu cap almoina,

i engrossiu el patrimoni!

Del Remolar fins l'Estruch

de la Rambla a la Bunyola

cobegeu i feu guardiola,

salut i força al canut!

Malfieu-vos del proïsme

sigueu rígids com l'acer

i en això de l'egoisme

més avars que el d'en Molière.

a gaudir de la disbauxa,

que ha arribat el Carnaval!!!